8 de maig d2 2013: 25 anys sense Robert A. Heinlein

El 8 de maig de 2013 es compleix el 25è aniversari de la mort de l'escriptor de ciència-ficció Robert A. Heinlein. A modus de petit homenatge li vam organitzar a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC una exposició on recuperàvem pràcticament la totalitat de la seva obra, tot els llibres de la col·lecció de Ciència-Ficció de la UPC.

Teniu aquí una exposició virtual amb totes les portades i contraportades.

A continuació us poso el text dels pòsters que vam redactar.

Robert A. Heinlein, 
25 anys sense l’enginyer de la ciència-ficció
Comissaris: Jordi Ojeda i Miquel Barceló

Col·lecció de Ciència-Ficció
Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (BRGF)
Universitat Politècnica de Catalunya
Del 22 d’abril al 5 de maig de 2013
C/ Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona

Robert A. Heinlein (1907-1988)

Robert Anson Heinlein va néixer el 7 de juliol de 1907 a Butler, Missouri. El 1929 va ingressar a l’Acadèmia Naval d’Annapolis on va realitzar una curta carrera militar fins el 1934, experiència fonamental per comprendre la seva obra literària. Després va estudiar a la Universitat de Missouri i a la UCLA on es va llicenciar en física i matemàtiques.

Va treballar de molts oficis, inclús ho va intentar a la política però no va passar de les primàries del partit demòcrata a la legislatura de Califòrnia el 1938. El 1939 va publicar el seu primer relat, Lifeline (La línea de la vida, 1939), a la revista Astounding, que era la que millor pagava en aquell moment. Va tenir tanta acceptació que va començar a escriure per la mateixa revista amb diferents pseudònims (per facilitar que li publiquessin), i va arribar a ser el primer escriptor de ciència-ficció que va poder viure només d’escriure. Durant la Segona Guerra Mundial, a la qual participaria com a enginyer –i on se’l reconeix com a inventor de diversos enginys-, es veuria obligat a interrompre la seva carrera literària fins a la fi del conflicte.

Va ser un gran precursor, d’una forma original, de la divulgació de la ciència i la tècnica. En els seus primers relats va plantejar, per exemple: temes de càlcul a Misfit (Inadaptado, 1939) sobre un personatge que calcula amb la ment el que els ordinadors encara no existents no poden fer, o la feina dels enginyers a The roads must go (Las carreteras deben rodar, 1940), on narrava el problema de mantenir en funcionament les voreres que, a diferents velocitats, formaven el sistema de transport d'una ciutat del futur.

Per molts és considerat com un dels tres grans escriptors de ciència-ficció de la història, juntament amb Asimov i Clarke. Cal destacar que Heinlein va guanyar quatre premis Hugo de novel·la per Double Star (Estrella doble, 1956), Starship Troopers (Tropas del espacio, 1959), Stranger in Strange Land (Forastero en tierra extraña, 1961) i The Moon is a Harsh Mistress (La luna es una cruel amante, 1966).

Va ser escollit, el 1974, Gran Mestre Nebula per l’Associació d’Escriptors de Ciència-ficció i Fantasia d‘Estats Units (SFWA), convertint-se així en el primer guardonat amb aquesta distinció. En una enquesta realitzada poques setmanes abans de morir, el 8 de maig de 1988, la revista Locus el va proclamar com el millor escriptor de ciència-ficció de tots els temps, molt per davant d'autors com els citats Isaac Asimov o Arthur C. Clarke.

L'exposició “Robert A. Heinlein, 25 anys sense l’enginyer de la ciència-ficció” és una oportunitat per apropar-nos a les obres més reconegudes d’un dels grans escriptors de ciència-ficció del segle XX i poder gaudir de les joies bibliogràfiques que formen part de la col·lecció de ciència- ficció de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Innovador de la ciència ficció

Heinlein és considerat com un bon narrador que va encertar a omplir els seus relats d'una equilibrada barreja de diversos elements que fan els seus relats tan amens com científicament impecables. Va propugnar, i va practicar, la necessitat d'integrar les particularitats científiques dels relats dins de la línia narrativa, i no descontextualitzar les explicacions necessàries mitjançant llargues dissertacions. A Double Star (Estrella doble, 1956) es famós el fragment, quasi al començament, on per suggerir implícitament que es tractava d'un món del futur, va escriure simplement: "La porta es va dilatar", sorprenent per a uns lectors acostumats a obrir i tancar les portes i no pas a veure-les dilatar... Tècnicament la narrativa de Heinlein estava a anys llum de la de qualsevol altre autor de l'època dels clàssics.

També, i en gran mesura a proposta de John W. Campbell, l'editor d'Astounding, va introduir temes nous en la ciència-ficció, com les relacions entre política i religió. Campbell estimulava els seus autors a explorar temes nous en la ciència-ficció. Això va derivar en una sèrie de textos equilibrats en què es barregen elements del més variat origen. Heinlein va practicar pel seu propi compte i risc, una tècnica d'escriptura per la qual les singularitats s'integraven en el context narratiu, evitant d'aquesta manera llargues dissertacions pseudocientífiques de les que avorreixen als lectors i finalment no demostren res. Aquesta forma de narrar estava a gran distància dels seus antecessors (Cummings, Hamilton, Leinster, E.E. Smith o Williamson) i amb ella es va avançar als grans mestres de la dècada dels cinquanta, com Anderson, Bester , Blish,  Pohl, Sheckley o Vance.

Home d’idees polítiques d'extrema dreta, va guanyar fama de feixista i militarista per obres com Starship Troopers (Tropas del espacio, 1959), i va desenvolupar el tema de la invasió extraterrestre que anorrea la individualitat a l'empara de la Guerra Freda amb obres com The Puppet Masters (Amos de títeres, 1951) que, per cert, va iniciar a Espanya la col·lecció Nebulae dirigida pel doctor enginyer Miquel Masriera que la va publicar llavors amb el títol "Titán invade la Tierra".

El 1961 arribaria l’obra més polèmica de l’autor: Stranger in a Strange Land (Forastero en tierra extraña), sobre un messies arribat de Mart i amb molts elements del que, després, van fer tan coneguda la dècada dels seixanta.

El 1966, al cim de la seva popularitat, va escriure The Moon is a Harsh Mistress (La luna es una cruel amante, 1966) on les colònies de la Lluna s'independitzen de la Terra en certa forma seguint l'esquema de la independència dels Estats Units. En la novel·la és l'ordinador central de la Lluna qui coordina la revolta.
La majoria de la seva millor obra d'extensió més curta es recull a The Past  Through Tomorrow (Historia del Futuro, 1967). D’entre ella cal destacar la poesia implícita a relats curts avui cabdals a la ciència-ficció com The Green Hills of Earth (Las verdes colinas de la Tierra, 1947) publicada inicialment al Saturday Evening Post.

Les últimes obres de Heinlein, escrites sota un contracte que li garantia enormes ingressos, tot i amb gran èxit de vendes, van resultar menys interessants per als seus lectors clàssics, i  van mostrar a un Heinlein apartat de l'acció i els temes dinàmics i més centrat en una actitud reflexiva, més preocupada per exposar les seves opinions morals que per narrar una història, com si desitgés utilitzar-les com a vehicle per a una testament filosòfic. Tot i això, per exemple a Friday (Viernes, 1982) descriu els problemes de seguretat a un condomini particular defensat, en mig del carrer i de la ciutat, per policia privada tal i com avui es pot veure ja en alguns indrets. En certa manera se’l pot reconèixer com un lúcid visionari i anticipador de la societat del futur. 

Bibliografia destacada (títol en castellà, data publicació versió original, títol versió original)

Novel·les (tots els llibres disponibles a la biblioteca)

-    Cadete del espacio (1948). Space cadet.
-    Horizontes Futuros, también Más allá del horizonte (1948). Beyond this Horizon, initially serialized in 1942.
-    El día de pasado mañana (1949). Sixth Column aka The Day After Tomorrow, initially serialized in 1941.
-    Amos de títeres, también Titán invade la Tierra, también La invasión sutil (1951). The Puppet Masters.
-    El granjero de las estrellas (1953) (Premio Retro Hugo 1951-2001). Farmer in the Sky, initially serialized in 1950.
-    Revuelta en el 2100 (1953). Revolt in 2100.
-    Jones,  el hombre estelar (1953). Starman Jones.
-    La bestia estelar (1954). The Star Beast.
-    Estrella doble (1956) (Premio Hugo, 1956). Double Star.
-    La hora de las estrellas (1956). Time for the Stars.
-    Ciudadano de la galaxia (1957). The citizen of the Galaxy.
-    Puerta al verano (1957). The Door Into Summer.
-    Consigue un traje espacial: viajarás (1958). Have space suit- Will travel.
-    Los hijos de Matusalén (1958) (o Las 100 vidas de Lazarus Long). Methuselah´s Children.
-    Starship Troopers, Tropas del Espacio, Tropes de l’espai (1959) (Premio Hugo, 1960).
-    Forastero en tierra extraña (1961) (Premio Hugo, 1962). Stranger in Strange Land.
-    Hija de Marte (1963). Podkayne of Mars.
-    Ruta de gloria (1963). Glory Road.
-    Los dominios de Farnham (1965). Farnham´s Freehold.
-    La Luna es una cruel amante (1966) (Premio Hugo, 1967). The Moon is a Harsh Mistress.
-    Tiempo para amar (1973). Time Enough for Love.
-    El número de la bestia (1980). The Number of the Beast.
-    Viernes (1982). Friday.
-    Job: Una comedia de Justicia (1984). Job: A Comedy of Justice.
-    El gato que atraviesa las paredes (1985). The Cat Who Walks Through Walls: A Comedy of Manners.
-    Viaje más allà del crepúsculo (1987). To sail beyond the sunset.

Recopilacions de relats (tots els llibres disponibles a la biblioteca) (inclou nom original dels relats):

Waldo y Magic (1950). Waldo. Inclou:
-    Waldo (1942).
-    The devil makes the law (1940).
Huérfanos del espacio (1963). Orphans of the sky. Inclou:
-    Universe (1941).
-    Common Sense (1941).
Cita en la eternidad (1953). Assignment in Eternity. Inclou:
-    Gulf (1949)
-    Lost Legacy (1941)
-    Jerry was a man (1955)
La desagradable profesión de Jonathan Hoag (1959). The Unpleasant Profession of Jonathan Hoag. Inclou:
-    The Unpleasant Profession of Jonathan Hoag (1959)
-    All You Zombies... (1959)
-    They (1941)
-    Our Fair City (1949).
-    And he built a crooked house (1941).
La puerta del tiempo (1964). The time gate. Inclou:
-    By his Bootstraps (1941).
-    Destination Moon (1950).
Historia del futuro 1 (1967). The Past Through Tomorrow. Inclou:
-    Life-line (1939).
-    The Roads Must Roll (1940).
-    Blowups Happen (1940).
-    The Man Who sold the Moon (1950).
Historia del futuro 2 (1967). The Past Through Tomorrow. Inclou:
-    Delilah and the Space-Rigger (1949).
-    Space Jockey (1947).
-    Requiem (1940).
-    The long Watch (1949).
-    Gentlemen, Be Seated (1948).
-    The black pits of the Moon (1948).
-    It’s Great to be Back (1947).
-    We also walk dogs (1941).
-    Searchlight (1962).
-    Ordeal in Space (1948).
-    The Green Hills of Earth (1947).
-    Logic of empire (1941).

Adaptacions cinematogràfiques:

-    Destination Moon (Con destino a la Luna, 1950), dirigida per Irving Pichel. Basada en Con destino a la Luna.
-    The Puppet Masters (Alguien mueve los hilos, 1994), dirigida per Stuart Orme. Basada en Amos de títeres.
-    Starship Troopers (Tropas del espacio , 1997), dirigida per Paul Verhoeven.  S’han realitzat diferents pel·lícules (també animades) d’aquesta franquícia. Basada en Tropas del espacio.
-    Masters of Science Fiction: Jerry was a man (2007), dirigida per Michael Tolkin. Basada en el relat curt Jerry was a man, aparegut en la recopilació Cita en la eternidad (1955).