Avançament del proper XVI Saló La Massana-Còmic'2012 a Andorra, del 27 al 29 d'abril.
A continuació l'article original de l'Alba Doral publicat el 12 de març del 2012 a la secció de cultura del Diari d'Andorra.
----------------------------------------------------------------------------
Josep Maria Blanco
Blanco: el saló fa memòria del ‘TBO’
La Massana Còmic i el museu de l’Arca proposaran un doble recorregut per l’obra de l’últim supervivent de l’emblemàtica revista
A.D. - La Massana - 12/03/2012
Josep Maria Blanco (Barcelona, 1926) va néixer quasi una dècada després que la revista TBO comencés a publicar-se, el 1917, per iniciativa d’Artur Suárez Roca.
Avui, després de la desaparició de Joaquim Muntañola aquesta mateixa setmana, és la memòria vivent d’una publicació que va donar nom a la historieta gràfica, que passaria a adoptar la denominació genèrica de tebeo. La feina que va realitzar per a l’històric setmanari, juntament amb la producció més recent –dibuixos que aquests mateixos dies acaba d’enllestir– formaran part de la doble exposició que protagonitzarà al museu que gestiona l’Arca coincidint amb el saló La Massana Còmic. On també serà objecte d’una conferència, a càrrec de Jordi Ojeda, i taula rodona. La mostra recollirà una selecció dels antics originals que va fer per a TBO –part d’Humor Blanco, una àmplia exposició que es va fer a les Balears– i dibuixos nous que prepara expressament per a la cita.
El veterà dibuixant recordava, en conversa amb el Diari, el desaparegut company, amb qui havia mantingut un contacte professional que justament es va convertir en llaç personal després de trobar-se tots dos al saló massanenc. “Jo hi pujo cada any perquè hi ha bon ambient, coneixes gent i deixes enrere l’avorriment de cada dia, però amb Muntañola no havíem tingut molta relació fins aleshores, cadascú tenia el seu ambient.” Una persona “importantíssima” i no sols en l’àmbit del còmic: “també va ser home de teatre, crític, un home molt complet; i tot el que es pugui dir d’ell serà sempre que ha estat el màxim”.
Recorregut
El pròxim saló oferirà una panoràmica de l’obra de Blanco, un dels dibuixants més emblemàtics i reconeguts del TBO. Una revista que, recorda, “va sobreviure èpoques molt dolentes, la guerra i la postguerra, quan havíem d’aconseguir els permisos per treure cada nou número”.
Amb tot, una revista amb gran calat entre el públic. “És que era el que hi havia aleshores, que no teníem televisió i videojocs”, apunta el dibuixant. Però reunia moltes qualitats: “Era molt senzilla, ben escrita, cuidada i educativa; per exemple, a França es feia servir a les escoles per a l’ense-nyament de l’espanyol, i l’humor era fi.” Característiques totes que van fer que “creés un estil propi”. Amb circumstàncies al seu favor, perquè durant llarg temps, fins a la irrupció de Pulgarcito en el món de la historieta, no havia tingut competència directa. “Teníem una tirada setmanal de tres-cents mil exemplars, però la tirada era una cosa i la quantitat de lectors una altra de molt diferent, es multiplicava per molt.” Després va sucumbir, recorda l’historietista, “perquè els gustos dels nanos van canviant i la revista va quedar com una cosa ja antiquada”. Avui en dia una fórmula similar,considera, fracassaria: “Hi ha massa coses."
UNA PROGRAMACIÓ QUASI ENLLESTIDA
La presència de Blanco arrodoneix la programació de La Massana Còmic –se celebrarà l’últim cap de setmana d’abril–, que ja està pràcticament enllestida: a la ja anunciada presència de Jaime Martín, l’autor de publicacions com Todo el polvo del camino o Hard Times, s’acaben d’afegir els noms de Bartolomé Seguí, autor de Las serpientes ciegas, que va rebre l’últim Premi Nacional del Còmic a Espanya. I hi haurà també una exposició gràfica sobre la història de les Illes Balears coordinada per Rafel Vaqué, que no fa gaires edicions havia comparegut amb el seu Johnny Roqueta.
PERFIL
Josep Maria Blanco, dibuixant
Reinventant l'humor amable
Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926) va començar a treballar a TBO a principi de la dècada dels cinquanta, la mítica revista que va popularitzar espais com Los grandes inventos de TBO, del professor Franz de Copenhague, i personatges com els de la Familia Ulises, de la qual es va encarregar a la mort de Benejam, un dels molts dibuixants de l’època que van passar per les pàgines de la revista.
La trajectòria de Blanco –recorda el text que acompanya el catàleg d’Humor Blanco, la gran retrospectiva que li van dedicar a les Illes Balears– s’ha caracteritzat per una contínua reinvenció: va coquetejar primer amb la distorsió extrema de les figures per passar, més tard, al realisme i continuar evolucionant cap a una geometrització que donava un toc d’extrema modernitat als dibuixos, que es mouen en la frontera de l’absurd aplicat a les situacions més quotidianes. Últimament, i ja jubilat, segueix renovant-se, amb unes sèries de dibuixos de gran format que segueixen expressant la voluntat de manifestar l’humor del dia a dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.