Avui dilluns 11 de juliol de 2016 ens hem despertat amb la trista notícia de la desaparició de Paco Camarasa, director d’Edicions de Ponent. La societat ha perdut a un home il·lustrat, el sector del còmic ha perdut part de la seva memòria, tant passada com futura, i molts de nosaltres hem perdut a un amic.
Quan el 2006 vaig enviar una carta a totes les editorials demanant ajuda per un projecte sobre el mar i el còmic, totes ho van fer... em van ajudar molt i molts cops des de llavors, i el resultat han estat moltes exposicions, llibres, articles i conferències... i encara dura el projecte. Però l’únic que em va trucar va ser en Paco, per a felicitar-me per la iniciativa i per a donar-me ànims. I em va trucar molts cops des de llavors durant els darrers deu anys; mentre d’altres editors em preguntaven (i encara em pregunten alguns) per què faig el que faig, ell em preguntava si necessitava alguna cosa més.
El que es veu del que faig molts cops és una part petita de la feina feta, a vegades inclús dedico moltes hores a projectes que finalment no es veuen o si es fan a vegades el mèrit se’l porta un altre. A vegades el resultat apareix en moments molt allunyats de quan es va fer realment la feina (articles publicats mesos després d’escriure’ls, per exemple). Ara fa pocs mesos vaig preparar una memòria per a una gran exposició que espero que algun dia sigui una realitat, doncs bé, ell va venir expressament a Barcelona des d’Alacant per a comentar el material, les idees, la cerca de patrocinadors i aliats, etc. Tot un luxe veure’l engrescat i anima’t amb la idea proposada i l’avantprojecte realitzat. El seu record ens encoratja a continuar amb la mateixa energia que ell ens va encomanar en les poques hores que va poder estar a Barcelona.
També va ser molt generós amb tots els convidats a les jornades que vam fer el novembre passat a Alacant. Durant uns dies vam poder fer tertúlies en privat sobre la seva editorial en particular i sobre el sector del còmic en general que difícilment oblidaré, tota una lliçó d’esperit emprenedor, de promoció de la cultura, de recuperació de la memòria de la historieta i de recolzament del talent jove i d’idees aparentment menys comercials.
El dijous 6 de març de 2014 en Paco em va demanar que el substituís a la presentació de la novel·la gràfica Rauxa, de’n Lluís Juste de Nin. Convalescent d’un accident de tràfic, no podia viatjar. Vam parlar varis cops per telèfon abans i després de la presentació, tant per fer-me arribar el que volia que digués a la presentació, com per agrair-me la feina feta després (l’audio de la presentació el va sentir i està pujat a la meva videoteca). En certa manera, vist ara, va ser un modest homenatge en públic fet en vers la seva figura, us poso a continuació un breu resum de l’inici de la presentació i del meu discurs, la part de lloança a la seva figura:
Estem parlant de dues persones (en Paco i en Lluís Juste de Nin) amb un gran compromís nacional, cadascú amb la seva aportació. En el cas de Paco Camarasa com a responsable d’Edicions de Ponent, hem de destacar la seva contribució en aquest discurs, pensant que estem fent la presentació de la vuitena novel·la gràfica publicada en vuit anys consecutius.
Em deia en Paco que la seva il·lusió era expressar aquest sentiment de poble i fer-ho amb aquesta complicitat amb l’autor, amb en Lluís. Em va dir una frase que també és molt nostra, em deia que “de tant en tant, cal fer país”, i que a vegades no ha de mirar els números, no ha de mirar les vendes... si no que s’ha de fer perquè toca. Penso que la contribució d’aquestes editorials petites a la cultura popular del país és molt important...”.
Descansa en pau, Paco, i gràcies per tot.
Us deixo amb el vídeo de la taula rodona que vam fer el divendres 20 de novembre de 2015, parlant d’Hugo Pratt i de Corto Maltés, dos de les seves passions. A la taula: Paco Camarasa, Luis Gasca, Ángel de la Calle, Antoni Guiral, Paco Linares (organitzador) i jo mateix,
Us deixo també l’audio de la presentació del còmic Rauxa, de Lluís Juste de Nin, el 6 març de 2014, el dia que per un cop... vaig ser en Paco Camarasa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.