L'entrevista la podeu llegir a la revista online El Cinefil.Cat i acabo de fer la versió castellana aquí.
Us poso a continuació el text de l'entrevista en català.
“És important saber veure el cinema fantàstic”
8 de juliol de 2016
Com sorgeix el projecte de divulgació de la ciència i la tècnica?
A meitat dels anys noranta, tot just quan acabava els meus estudis a la universitat, em molestava molt veure com la tecnologia només apareixia als mitjans amb una connotació negativa (com per exemple noticies dient que s’ha estavellat un avió perquè ha fallat un sensor, i coses per l’estil) i que els personatges enginyers de la ficció fossin molt estereotipats i llunyans a la realitat (nois asocials amb un aspecte estrany o boixos maldestres que volen fer mal, etc.). Des de molt petit he estat un gran lector d’historietes (ara tinc una col·lecció molt àmplia de diverses èpoques, autors i gèneres), i em va semblar que les vinyetes i els còmics podien ser un perfecte instrument pedagògic per a explicar de forma atractiva la ciència i la tècnica, tant per incentivar el debat a la societat en general com per a fomentar vocacions científiques i tecnològiques en el jovent.
Bona pensada…
A més, sempre he tingut un objectiu de facilitar l’accés de forma gratuïta de tot el que anava fent, així que el resultat han estat varis llibres, capítols de llibre, articles en premsa i revistes, conferències i entrevistes que es poden veure la gran majoria al meu bloc. Les moltes intervencions en ràdio i televisió i les exposicions que he fet o col·laborat m’han permès també tenir un efecte multiplicador i arribar a més gent. Cada any publico memòries de tot el que he fet com a mostra d’agraïment a totes les persones i entitats que m’ajuden.
Com incorpores el cinema al teu projecte de divulgació?
Doncs de forma natural, al cap i a la fi són molt anys anant al cinema i llegint revistes i llibres sobre el setè art, i també se li ha de reconèixer el gran potencial que té el cinema com instrument pedagògic. Ara fa uns deu anys vaig començar a organitzar a la universitat conferències i taules rodones sobre diferents temes, on el cinema, la literatura i els còmics hi eren presents sempre. En una d’aquestes activitats vaig convidar a l’Àngel Sala, director del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i vam descobrir que coincidíem en moltes coses. A base de moltes tertúlies entre tots dos se’ns va ocórrer una llista d’idees a fer que la gran majoria hem pogut portar endavant. L’Àngel Sala és un gran defensor de completar el gaudir d’una pel·lícula amb l’anàlisi i la reflexió, promoure l’educació de la mirada i fomentar una cultura transversal (llibres, còmics, música, fotografia, teatre, etc), que per altra banda és característic del perfil dels aficionats del festival de Sitges.
Porteu ja tres cursos d’estiu codirigits entre els dos, tots tres cursos diferents entre sí.
Efectivament, ens va semblar que podia ser interessant i divertit organitzar un curs d’estiu de 20 hores. És important també saber veure el cinema fantàstic. Així que el primer any el vam dedicar al cinema fantàstic en general, el segon any al cinema de ciència ficció i aquest tercer any a la ciència i els científics en el cinema.
Comptem amb col·laboradors experts en els diferents temes, com el professor Jordi Sánchez Navarro, els crítics Desirée de Fez, Violeta Kovacsics i Víctor Sahún, i el guionista i recent estrenat com a director, l’Alberto Marini. El cinema asiàtic sempre hi té cabuda així que també hi participen l’Enrique Garcelán i la Glòria Fernández de CineAsia com a professors col·laboradors, a més de científics de diferents especialitats que ens ensenyaran a veure la ciència d’una forma versemblant. El curs està coorganitzat pel Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’Escola Joso, a la seu de la qual s’impartirà el curs a partir del proper 18 de juliol.
Què és l’últim que has fet?
Tot just fa pocs dies he fet una xerrada al II Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Cugat, on he parlat de l’origen i de les adaptacions del personatge de Wonder Woman, la superheroïna de l’univers DC, de la que de ben segur en parlarem molt amb motiu de l’estrena de la seva pel·lícula el 2017. Al maig passat vaig fer la conferència inaugural del XXII Festival de Cine Fantástico de Bilbao amb el suggerent títol Les paradoxes temporals en el cinema de ciència ficció. Com a curiositat dir-vos que a l’inici de la meva intervenció vaig fer la següent recomanació: “Si voleu gaudir del cinema en general i de les pel·lícules de viatges en el temps en particular el que heu de fer és llegir molts llibres”, i a l’acabament i a les xarxes socials vaig rebre moltes felicitacions per aquesta frase.
Llegir… que agosarat!
Però si hagués de destacar un treball, sense dubte escolliria la publicació de la tesi doctoral que he codirigit durant tres anys sobre el transport en general i els trens en particular en el còmic europeu de ciència ficció. Un treball de recerca intens i invisible que finalment ha vist la llum en una publicació de més de mil pàgines i milers de referències.
L’estiu sempre és època d’escriure i de planificar projectes futurs. Ara estic preparant textos i activitats relacionats amb el festival de Sitges, recordeu que celebrarem el 50è aniversari de l’estrena d’Star Trek, entre d’altres temes. Al novembre portaré una de les meves setze exposicions (n’he col·laborat en centenars però en soc comissari de setze) a la Universitat d’Alacant. Per cert, serà la meva instal·lació número quaranta tres, que no està gens malament. Faré una xerrada sobre el mar als còmics i entrevistaré a varis autors que no puc comentar encara. També estic treballant ja sobre exposicions que espero es vegin al proper Saló Internacional del Còmic de Barcelona, però encara no puc parlar-ne… I, és clar, la meva col·laboració quinzenal a la revista El Cinèfil no farà vacances a l’estiu… oi que no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.